Ens omplim la boca afirmant que vivim en un món globalitzat i hiperconnectat. No obstant això, la realitat dista molt d’aquesta il·lusió occidental. De la mateixa manera en què existeixen mons dins del mateix món, hi internautes dins el mateix ciberespai; existeixen molts humans que encara no tenen accés a internet, cosa que s’ha considerat un dret fonamental.

Segons un estudi realitzat per la Comissió de la Banda Ampla per al Desenvolupament Digital titulat “Estat de la Banda Ampla”, el 2015 són 4.000 milions les persones que viuen sense accés a internet. Això vol dir que actualment només poden gaudir d’aquesta tecnologia el 43 per cent dels habitants, 3.200 milions d’individus. En el cas dels anomenats països desenvolupats les xifres són molt diferents ja que en aquests casos el 82,2 per cent de les persones sí que té accés a la xarxa.

Sense cap dubte es tracta d’un desigualtat més en un món en què les desnivellacions semblen cada vegada créixer més. Amb tot hem de preguntar quina és la forma d’explicar de la Comissió en qüestió. En molts països no tenir un ordinador a casa no vol dir no tenir accés a la xarxa ja que la figura del cibercafè segueix sent una realitat en moltes nacions. A més d’això, es tracta d’espais d’interacció que enforteixen la comunitat de les zones en què es troben.

Font: AMIC / Tecnonews